El sistema alimentari està sotmès a pressions cada vegada més grans, que es deriven del canvi climàtic, la degradació ecològica, el creixement demogràfic, la pujada en els preus de l'energia, la creixent demanda de productes lactis i carnis i la competència per la terra. Els dirigents mundials, tant governamentals com empresarials, estan començant a comprendre alguna cosa que els que treballen en la petita agricultura han sabut sempre: que cal una inversió urgent i significativa. Aquestes inversions han de ser tant públiques com privades, ja que totes dues han d'exercir un paper fonamental. Mentre que en els països desenvolupats l'ajuda a l'agricultura (i especialment l'ajuda a gran escala) s'ha mantingut a uns nivells elevats, els països en desenvolupament han patit un dèficit d'inversió en agricultura, tant per part del sector públic com del privat. Cal augmentar les inversions que fomenten la producció no només de manera que "no facin mal", sinó també de manera que "ajudin encara més". Els objectius d'una "inversió positiva en agricultura" són el creixement econòmic incloent, la sostenibilitat ambiental i la reducció de la pobresa a llarg termini. Les inversions privades de tot tipus poden tenir conseqüències positives. Tanmateix, les inversions dirigides als petits productors, sobretot a les dones productores, són especialment importants, ja que els 500 milions de petites explotacions en els països en desenvolupament donen suport a gairebé dos mil milions de persones, gairebé un terç de la població mundial. No obstant això, són precisament els petits agricultors els que pateixen més inseguretat alimentària, per la falta d'accés als mercats, la terra, finançament, infraestructures i tecnologies dels que sí que gaudeixen les grans explotacions. Per això, les inversions públiques i privades poden tenir efectes tremendament positius en els mitjans de vida de les famílies productores d'aliments.
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.