Paraguai presenta un model agrícola dual, bastant similar a l'experiència llatinoamericana de les últimes tres dècades. Al país, coexisteixen dos segments: el de l'agricultura familiar camperola (AFC), marginat, sense accés als recursos productius, que prioritza els cultius de seguretat alimentària en extensions de 20 hectàrees màxim i que té una orientació comercial cap al mercat local , i el de l'agricultura empresarial, que concentra els recursos productius com la terra i el capital, orientat a satisfer la demanda internacional de soja en gra i en menor mesura dels seus derivats. L'asimetria entre aquestes dues realitats agrícoles es percep com un obstacle per tancar la bretxa encara molt àmplia que separa el país del compliment dels seus objectius socials. La supervivència de l'AFC es veu amenaçada també per l'escàs finançament, la regressivitat i injustícia del sistema tributari i per tant, per l'exigua articulació de la política fiscal (impostos i despeses) amb altres aspectes fonamentals per al desenvolupament integral de la petita agricultura familiar. Aquest informe planteja una proposta redistributiva, basada en una major reciprocitat tributària per part de l'agro-negoci i en altres qüestions que apuntalin cap a una major suficiència i equitat del sistema tributari paraguaià. La proposta es basa en dos pilars fonamentals: recaptar més a través d'un sistema més progressiu i just i fer "productiu" la despesa pública.
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.